Abstract: El sexisme persisteix malgrat el continuat esforç d’incorporació social de les dones, i per tant, les danya considerablement. A més, és un sever obstacle per a la maduració de la democràcia, ja que és el principal mecanisme d’exclusió social, si atenem al nombre de persones afectades i a les conseqüències socials que provoca. Al mateix temps, el funcionament de la democràcia depèn del treball que realitzen les dones de cura i atenció a les necessitats humanes immediates. Paradoxalment, encara que és impensable la continuïtat de qualsevol societat si aquesta mena d’activitats no es realitza, es defineixen com activitats personals i no pas com necessitats estructurals del conjunt de la societat. Essent imprescindibles, les activitats de cura no es consideren un problema col·lectiu, sinó més aviat una particularitat de les dones que pot arribar a fer-les poc atractives en tant que treballadores remunerades.